A la vida ens creuem amb persones que semblen tenir massa temps disponible per observar el que fem; i no només això: tenen una habilitat especial per deformar-ho tot, sobre nosaltres i de tots els qui se li creuen a la vida. De vegades són els nostres veïns, familiars, amics o companys de feina.
Les persones xafarderes no discriminen: parella, familiars, amics, companys de feina, veïns, i fins i tot persones que mai no han conegut, formen part de les seves elucubracions més contundents. En general, perjudicials i vergonyoses.
Els xafarders volen construir la seva vida sobre la base dels altres. Així, allò que en altres pot ser un tret d'admiració, s'hi disfressa d'enveja. “Enveja sana” -diuen, justificant-se-.
La veritat és que els xafarders i xafarderes són summament nocius sota tota circumstància. I això és així perquè drenen la teva energia positiva. Et carreguen de negativitat, ia més, hi ha sempre algun grup disposat a donar crèdit a peu juntetes del que s'encarreguen de vociferar els quatre vents. Ni parlar-ne si els has posat algun límit, per exemple, dient-los que no; o tallant en sec! Intentaran destrossar-te de la pitjor manera possible!
El xafarder té una intenció clara darrere de cada enunciació o preguntes capcioses que et fan: vol apoderar-se d'una miqueta de tu. A més, no dubten a conformar opinions generalment extremadament cruels, a partir d'aquests elements solts i en passar, i comentar-les a tercers: així es nodreix la seva llengua viperina.
Fer-ho perquè no tenen una altra cosa en la seva vida de què preocupar-se, o perquè volen donar-se tall de suposadament “ben informats”, o erigir-se com a amos de la veritat, o de la moral, els costums, allò que es deu o no es deu fer, el xafarder destrueix al seu pas amb tot el que es presenta. Per això és tan famós aquella dita que afirma “per què no et compres una vida si no en tens una de pròpia?”.
Les xafarderies viatgen a la velocitat del so; i un petit comentari dit en passar i circumstancialment, es pot transformar en un tornado. Així és com al barri on vivim, a la feina, i fins i tot en certs espais en mitjans de comunicació, detalls insignificants adquireixen rivets rimbombants. La sanya i mala espina és el que travessa aquest missatge que busca tacar-te, perquè cap xafarderia és innocu.
Un altre condiment dels xafarders és l'exageració. Com si fos una bola de neu, sempre afegeixen algun detall addicional, per a agigantar la seva percepció sobre les coses. El que el xafarder no accepta és la seva ruïndat i mesquinesa; és tan pobra la seva vida interior i la seva realitat personal, que necessita projectar cap a fora, en altres, com si dirigís una pel·lícula on n'actua un altre. Però mai no et donarà la raó si ho confrontes: s'ofendren, i, per descomptat, propinaran la seva torrada i més filosa daga: una xafarderia de proporcions més grans.
De vegades també som públic circumstancial d'una xafarderia. L'exemple típic és a la feina, quan al passadís es comenta alguna cosa, i immediatament busquen involucrar-te per ser part d'aquesta mena de 'confraria secreta' que l'únic que busca, és repartir responsabilitats -per si hi hagués problemes- o diluir la culpa -si és que la sent el xafarder-. Se sap que la càrrega repartida és menys pesada.
Què podem fer front a les persones xafarderes? Quina seria l'actitud assertiva per desactivar-los d'arrel? Com afrontar aquestes persones filoses que s'escuden en frases com “tu saps que et parlo”, “tot torna”, “qui diria que…”, “semblava tan bona persona, però…”?
Hi ha dos tipus de xafarders:
- A. El xafarder de bona font. Aquest demostra que té autoritat en allò que sap.
- B. El xafarder “sembla ser”. Avui sabem que, des que s'emet el missatge original fins a la cinquena persona a qui arriba, se sol distorsionar en un 70%.
Els rumors són construccions grupals. Per descomptat, hi ha d'haver cert interès atès que tenen el seu “públic”. La remor és una informació difosa sense verificació oficial.
El rumor obeeix a aquestes tres lleis:
- A. La llei de la reducció. Quan escolto o presenci una situació, tendeixo a escurçar-la ia reproduir-la de manera concisa, esborrant-ne els detalls i reduint-ne l'extensió. És a dir, algú m'explica alguna cosa amb una extensió determinada i el meu cervell tendeix a escurçar allò que vaig sentir.
- B. La llei de laccentuació. Des de la meva percepció accentuo certs detalls de la narració de manera selectiva. Emfatitzo alguns i deixo de banda altres. Sempre, en tota remor, hi ha una exageració.
- C. La llei de lassimilació. Ordeno el relat donant-li una bona forma, afegint-hi petits detalls que li brinden més consistència i veracitat. Aleshores, en compartir-lo a l'altre, aquest tornarà a emprar aquests tres mecanismes. Així, a mesura que la història circuli de boca a boca, s'anirà distorsionant de manera magistral, com quan de nens jugàvem al “telèfon descompost”.
Sabem que els rumors poden destruir parelles i/o famílies i generar una cataracta de reaccions imprevistes. La xafarderia sedueix, atrau, hipnotitza. El savi Salomó deia: “Les paraules del xafarder són com mos suaus que penetren fins a les entranyes”. Els rumors viuen perquè les persones hi creuen.
Aquí hi ha algunes idees per encarar l'assumpte:
- Avalua si ets xafarder. Amb una mà al cor, si en les últimes 24 hores t'has interessat per, diguem-ne, 3 assumptes que no són teus ni t'involucren, i has prestat orelles i potser opinió sobre aquests, potser estiguis a la vora de ser un xafarder. I si et passes gran part del dia al famós “porta i porta”, ja saps la resposta!
- Una altra forma de mesurar-te si ets a la xafarderia, és reflexionar internament si d'alguna manera estàs eludint la teva responsabilitat personal sobre els problemes. I per fer-ho, apuntes amb el teu dit acusador a tothom que gosa recordar-te la teva condició d'ésser humà responsable per assumir les teves coses, i no passar-se'ls a un altre. Aquest és el cas dels qui viuen justificant-se tot el temps per tasques que assumeixen i no compleixen. I quan se'ls posa un “no” o un límit per endavant, no dubten a acudir a la xafarderia entre coneguts per embrutar-te.
- Practica l'escolta activa amb el xafarder: una vegada que ho facis, hauràs descobert el seu estratagema; i llavors, podràs preguntar-li sense embuts: “És això útil per a mi?”, ”em serveix d'alguna cosa?”,”és constructiu en aquest entorn -família, poblat, feina, amics?”. Observa la resposta, i aparta't de la persona. Deixa-la parlant sola. És la millor manera d'expressar-li que no entres en el seu joc: no cal enutjar-se ni perdre la calma. Això, possiblement, desperti sentiments d'enuig i frustració a l'altre -sumat a alguna xafarderia addicional, amb seguretat-. Encara que a la tornada del camí es cuidarà molt bé de saber que amb tu no compta per al joc de la xafarderia (que, com vam veure més amunt, necessita un públic que l'acompanyi i repliqui, si no, perd sentit aquesta conducta tan perjudicial.)
- No reprodueixis xafarderies. Oblida'l ni bé t'ho diuen. Deixeu-lo anar i no te'n facis càrrec. És el pitjor que pots fer a un xafarder. Mira fixament els seus ulls, no pronunciïs paraula; i veuràs com va minvant l'excitació del xafarder perquè no li dónes l'emocionalitat que l'altre estava esperant.
- Recerca informació rellevant. Si, per exemple, hi ha dades molt precises que poguessin servir de base per indagar amb les persones apropiades per tal de construir un resultat millor, fes-ho. Però no reprodueixis l'emocionalitat i intencionalitat negativa de la xafarderia. Es tracta de desactivar-lo, o, en cas contrari, fer-lo servir per evolucionar cap a una solució dels problemes. Com observaràs, això és molt diferent que la xafarderia per la xafarderia mateixa.
- No t'ho prenguis com a personal. El fet que el xafarder t'agredeixi per descomptat que és una ofensa; tanmateix, el que busca l'altre és catalitzar a través de la seva llengua viperina la seva enorme frustració i enveja pel que representes davant seu. Pot ser la teva qualitat professional, el teu salari, el teu desenvolupament, o qualsevol altra cosa que a l'altre el molesti. Com que no s'anima a expressar-ho d'una manera positiva, i fins i tot demanar ajuda si vol desenvolupar alguna d'aquestes àrees, busca destruir-te.
- Recordeu que l'envejós no vol ser com tu: el que vol és que tu no tinguis més “això” que tant el molesta.
- No comparteixis temes personals ni laborals delicats amb persones xafarderes. Segur que tu ja saps qui són; així que és preferible guardar silenci, i envoltar-te només dels que et recolzen.
- Si la xafarderia produeix un gran problema a la feina: el millor és desactivar-lo, confrontant a les persones involucrades. Una xerrada franca, honesta i sense embuts pel superior que pugui prendre aquest rol de mediador i facilitador, n'hi haurà prou en general per enderrocar les barreres. Busca sempre fixar els límits d'aquesta trobada: no pas agressions, no interrupcions; i deixar molt clar el resultat final daquesta reunió.
- Frases curtes per desarmar el xafarder. "Això no et competeix", "És estrany que una persona com tu es dediqui a parlar d'aquesta forma de companys de feina", "Crec que això que comentes parles pitjor de tu que dels altres", serien algunes d'aquestes formes.
- No treballis amb amics o amics. Si vols tenir una vida millor, no contractis persones per exercir-se amb tu en posicions de responsabilitat, perquè, a la llarga, no funcionarà. Molt menys si intueixes que són xafarders. Per descomptat que hi ha excepcions, que són les menors. Les persones properes faran ús i abús de certs atributs de confiança propis del pla personal; i la majoria no sabran com posar límits entre l'amistat i la feina: allà comencen els problemes. El millor és desactivar i reemplaçar-les, encara que faci mal o generi conflictes.
Hi ha una diferència entre xafarderies i rumors; tanmateix, en tots dos casos, amb l'efecte bola de neu, s'agiganten i tendeixen a fer-ho malbé tot. És millor, sempre, aturar-los a temps; prendre'ls un per un; i passar-los pel tamís de la raó (no del cor en aquests casos), i tancar aquest cercle obert tan poc virtuós: el del xafarder i les seves enormes ànsies de guanyar protagonisme… encara que sigui dient coses que no són certes, i fer mal als altres. Per no fer-ho, aplica els tres filtres de Sòcrates, que coneixeràs a continuació.
Els 3 filtres de Sòcrates: Com tractar un xafarder?
“Mestre! Vull explicar-te com un amic teu va estar parlant de tu amb malvolença…”
Sòcrates ho va interrompre dient:
-“Espera! Ja vas fer passar a través dels Tres Filtres el que em diràs?
-“Els Tres Filtres…?”
-“Sí” – va replicar Sòcrates. -“El primer filtre és la VERITAT. Ja vas examinar curosament si el que em vols dir és veritable en tots els seus punts?”
-“No… ho vaig sentir dir a uns veïns…”
-“Però almenys ho hauràs fet passar pel segon Filtre, que és la BONDAT: El que em vols dir és almenys bo?”
-“No, en realitat no… al contrari…”
-“Ah!” - interrompé Sòcrates.- “Aleshores anem a l'últim Filtre. És NECESSARI que m'expliquis això?”
– “Per ser sincer, no…. Necessari no és.”
– “Aleshores -va somriure el savi- Si no és veritable, ni bo, ni necessari… sepultem-ho en l'oblit…”
Com aplicar el Triple Filtre a la teva vida
Conscient de les coses que passes per alt en termes de veritat, bondat i utilitat cada dia, i com sovint acceptes informació passivament (com xafarderies, mentides i queixes). Fins i tot si no hi participes activament, ets còmplice d'aquestes accions en no establir límits.
Rebutja tot allò que no passi pels tres filtres. Si desitges una vida més plena, feliç, motivada i amb llibertat, recorda que allò que no passi aquests filtres probablement et portarà experiències desagradables en algun moment. Si aplicar els tres filtres sembla desafiant, pots començar amb un mes durant tres mesos per avaluar com millora el teu equilibri, benestar i salut mental i emocional.
Aplica aquests filtres en totes les situacions en què et trobis, especialment quan intueixis que podrien tenir connotacions negatives. Això inclou allò que dius, allò que escoltes, allò que permets que entri en la teva ment, allò que fas i en allò que et concentres. Si alguna cosa no passa almenys per un dels tres filtres el primer mes, deixa-ho anar, ja que no et beneficia.
Observa com millora la teva productivitat en no gastar temps valuós en coses que no són vertaderes, bones o útils. A més, la teva influència positiva en filtrar pot servir d'exemple per a altres persones, cosa que et permetrà tenir relacions de qualitat que sumin en lloc de restar. Es tracta de construir relacions que aportin un impacte positiu a la teva vida.
